Al 1820, Hans Cristian Oersted, amb aquest experiment, es va adonar que un corrent elèctric podia desviar la direcció que marca una bruíxola.[br][br]La desviació és tan més important quan més a prop del corrent es posa la bruíxola i quanta més intensitat de corrent s'hi faci circular.[br][br]És a dir, que el corrent elèctric crea un camp magnètic al seu voltant capaç d'alterar la direcció [br]que marca la bruíxola.

En aquesta animació es presenten dues vistes de l'experiment: una vista tridimensional (que pot canviar de punt de vista) i una vista zenital, en dues dimensions.[br][br]El fil conductor, disposat verticalment en la vista 3D, esdevé un punt en la vista 2D.[br][br]Un punt lliscant permet regular la intensitat, i el signe indica el sentit de circulació del corrent.[br][br]Es pot triar quins dels tres vectors camp magnètic es volen veure: el terrestre (5,7·10-5 T, Resnick-Halliday, p.1705), el que indueix el fil conductor (Resnick-Halliday, p.1209) i el total. En tots tres s'ha aplicat un factor d'amplificació per tal de visualitzar-los bé.[br][br]També es pot mostrar una brúixola que es pot situar en qualsevol punt, simplement arrossegant-la pel seu centre, des de la vista 2D.

[size=150][color=#ff0000][size=200]Aquesta animació [b]NO PRETEN SUBSTITUIR[/b] l'experiment realitzat en directe a classe.[/size][/color][/size]

Referència:[br][list][*]Resnick, R., Halliday, D. [b]Física[/b]. Ed. CECSA, México, 1979.[/*][/list]