Segons els tres primers postulats dels[i]Elements[/i] d'Euclides, disposem per a la representació dels objectes geomètrics, d'un regle que només serveix per traçar rectes i d'un compàs, el qual donat un punt B i un segment BC permet traçar la circumferència de centre B i radi BC. El regle no té marques i el compàs es tanca quan aixequem les puntes del paper, és a dir, no hi ha cap postulat que digui que es permet de traslladar segments. Podríem pensar que els postulats dels [i]Elements[/i] no permeten utilitzar un compàs modern, el qual en aixecar les puntes del paper conserva la seva obertura i, per tant, permet traslladar segments. Però, la proposició I.2 dels [i]Elements[/i] afirma el contrari, perquè permet construir un segment AK igual a un altre BC en qualsevol punt A del pla. En definitiva, si tenim un compàs euclidià o col·lapsable, amb l'ajut de I.2, podrem construir una circumferència de mateix radi i centre diferent que una anteriorment construïda i, consegüentment, el compàs modern i l'euclidià són equivalents.
En aquesta construcció d'Arnau Garcés (1 BAT) s'utilitza sis vegades el compàs, (dues més que en la d'Euclides), i tres vegades el regle, com en la d'Euclides. Tanmateix s'hauria hagut de situar darrere de la proposició I.12 per a poder traçar la perpendicular i ser justificada mitjançant congruència de triangles.
